‘IT’ (ANDRÉS MUSCHIETTI, 2017)
La gran obra de Stephen King sobre la necessitat de créixer, i la por a haver-ho aconseguit, ha tornat a adaptar-se en aquesta aventura plena d’ensurts i mal rotllo. Puja a aquest engreixat tren de la bruixa per cridar sala després sala.
‘DEIXA’M SORTIR’ (JORDAN PEELE, 2017)
I va arribar Jordan Peele, la meitat del hilarant ‘Key & Peele’, i va rodar la millor pel·lícula de terror de 2017. És més, ha hagut de ser un còmic el que mostri per primera vegada els terrors del nou racisme bonrotllista, el d’aquells que van votar a un tipus bru i, pel que sigui, ara no veuen amb mals ulls el bàndol taronja. No almenys en la intimitat. Una pel·lícula que et mantindrà durant hora i mitja com al tipus de la imatge, una recomanació ad eternum.
‘EXPEDIENT WARREN: EL CAS ENFIELD’ (JAMES WAN, 2016)
La Monja o l’Home Tort (al qual encarna l’actor espanyol Javier Botet) protagonitzaran els teus malsons després de veure la seqüela de l’exitosa ‘Expedient Warren: The Conjuring’, també en aquesta llista. James Wan manté personatges, canvia de succés però arriba fins i tot a superar-se demostrant novament la seva mestria a l’hora de filmar el terror i de fabricar ensurts que no són tramposos i sí molt efectius. Una maliciosa delícia de visionat obligatori.
‘NO RESPIRIS’ (FEDE ÁLVAREZ, 2016)
Pot semblar senzill robar-li a un cec. Però si aquest cec té formació militar i la resta de sentits hiper desenvolupats, prepara’t per passar una de les pitjors nits de la teva vida. És el que compta aquest esgarrifós thriller que aglutina més tensió que una classe de natació amb els Gremlins. L’uruguaià Fede Álvarez, també a la llista amb el remake de ‘Possessió Infernal’, es consagra com un dels noms més interessants del cinema de gènere actual.
‘LA INVITACIÓ’ (KARYN KUSAMA, 2015)
La premissa ja de per si dóna mal rotllo, perquè que la boja de la teva ex (literal en la pel·lícula el boja) et convidi a un sopar amb amics per presentar-te a la seva nova parella, ja d’entrada no és plat de bon gust. Si després descobreixes que encara està pitjor del que estava quan ho vau deixar, i que una secta li ha xuclat la poca raó que li quedava, la vetllada pot esdevenir un malaltis malson. Va guanyar el Festival Desitges el 2015.
‘GREEN ROOM’ (JEREMY SAULNIER, 2015)
Això farà por fins als més “mascles”. I és que, qui no es acolloniria (amb perdó) si fos perseguit per una banda de skin-heads neonazis amb poques ganes de dialogar i moltes de fer-te callar per sempre? És el que pateixen els components d’una banda de punk després d’un bolo en el pitjor lloc possible en el pitjor moment possible. Patrick Stewart, en actitud führer de la banda, està aclaparador.
‘BABADOOK’ (JENNIFER KENT, 2014)
Probablement, la millor pel·lícula de terror dels últims 10 anys. Un descens als nostres pors més primigenis i, alhora, una reflexió sobre el dol. Tot arrenca amb un vell conte, oblidat en una prestatgeria i protagonitzat pel Babadook, un home fosc i silueteado que agafa’t fort si algun dia truquen a la porta. Un nen s’obsessiona amb les seves pàgines, encara que potser amb més raó de la que la seva mare creia al principi.
‘IT FOLLOWS’ (DAVID ROBERT MITCHELL, 2014)
Si sou d’aquestes persones una mica paranoiques que quan caminen soles pel carrer de nit s’imaginen si o si que algú els segueix els passos, millor deixeu ‘It Follows’ per a una altra ocasió. La pel·lícula de terror més singular dels darrers anys demostra que David Robert Mitchell sap com fer-nos passar una mala estona utilitzant amb mestria tots els recursos de la posada en escena. Això és pur cinema, i dóna bastant cangueli.
Informació extreta de Fotogramas
