Mercat dels Encants de Barcelona – Fira de Bellcaire

Els Encants Barcelona-Fira Bellcaire, amb més 7 segles d'existència és un dels mercats més antics i que encara existeixen a Europa. Els seus orígens es remunten al segle XIII. És aquesta una de les principals raons que fan que aquest sigui un dels mercats més importants, coneguts i amb més trànsit diari de la ciutat. És un clar exemple del dinamisme comercial de la ciutat de BarcelonaAmb més de 750 anys d'història, ha estat ubicat en diferents zones de la ciutat, i fins ara, amb un cert punt de provisionalitat.

Els Encants Vells-Fira de Bellcaire, originàriament, eren mercats diferents i amb una història res a veure. Neixen de la fusió de dos mercats d'ocasió medievals que es van unificar a finals del segle XIX; D'una banda els Encants, del qual les primeres notícies es remunten més o menys cap al segle XIII, i d'altra banda, la Fira de Bellcaire que neix a principis del segle XIX.

L'origen no està del tot clar, tot i així, sembla que cap a l'any 1200 ja es celebraven subhastes públiques i vendes al «encanti» a la plaça de Sant Jaume.

Avui en dia es pot trobar pràcticament de tot, però en els seus inicis predominaven, sobretot, drapaires i llibreters, i també drapaires. El fet de vendre a l'encant tindria els seus inicis en el costum de subhastar els béns dels difunts per tal d'aconseguir diners per pagar les possibles deutes i donar el sobrant a la vídua.

És per això, que en el present context, el mercat dels Encants, de comparar-lo amb els seus iguals, té per mèrits propis un caràcter autènticament excepcional, res més sigui pel fet singular d'haver sabut mantenir, durant segles, una claríssima lligam històrica amb els seus llunyans orígens medievals, a gran diferència dels seus competidors, ja que cap d'ells posseeix semblants orígens. Per això resulta ridícul intentar comparar-lo amb qualsevol d'ells, tal com s'acostuma a fer, en no tenir cap d'ells, per exemple, la singularitat de les subhastes, igual que esdevenia en l'Edat Mitjana.

Una altra gran diferència rau en la voluntat dels Encants per evolucionar, expressada ja en 1916, pel seu director Joan Martorell Alegret, en el seu conegut treball, Memòria sobre el Mercat dels Encants i Fira de Bellcaire, en proposar llavors la creació d'un gran mercat, amb la idea de posar en marxa en ell el que avui coneixem com "reciclatge", sense descartar la possibilitat d'habilitar part dels seus magatzems, amb la intenció de guardar-hi els aixovars de les famílies que a Barcelona s'estaven desnonant, o per a guardar les mercaderies procedents de fallides o de suspensions de pagament, assumptes tan dolorosament actuals.